S’anomena Noucentisme el moviment cultural i literari vigent a Catalunya, sobretot entre 1906 (creació de Solidaritat
Catalana, coalició de partits catalanistes)
i 1923 (cop d’estat de Primo de Rivera).
- Eugeni d’Ors, ideòleg del moviment i creador del terme Noucentisme, publica el Glosari a La Veu de Catalunya, des d’on va transmetre la doctrina noucentista.
- Josep Carner publica Els fruits saborosos, obra en què reflecteix els ideals ètics i estètics del moviment.
- Es fa el Primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica.
Per contra,
el 1920, amb la retirada d’Eugeni
d’Ors de la política cultural catalana i la marxa de Josep Carner a
l’estranger, es va iniciar la davallada
del moviment, que s’agreujà amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera
el 1923.
Tot i que el
Noucentisme trenca amb l’ideari estètic del Modernisme, dóna continuïtat a la
tasca iniciada per aquest moviment de renovar la cultura catalana per fer de
Catalunya un país autònom, modern i europeu. A diferència dels modernistes,
però, els intel·lectuals noucentistes col·laboren amb la classe burgesa
catalana en el projecte de transformació de la societat.
El Noucentisme pren el món clàssic com a model cultural ja que
els seus valors eren ben presents en l’ideari del moviment: ordre, disciplina, perfecció,
bellesa formal i intel·ligència.
Ideològicament, el
Noucentisme perseguí la perfecció basada en la imposició de la raó, l’ordre, la serenitat i
la bellesa formal, en contraposició
als modernistes que es decantaren per l’exaltació dels sentiments,
l’espontaneïtat i la llibertat formal.
Els noucentistes troben
en la ciutat el lloc ideal per dur a
terme els principis que s’havien plantejat, perquè era un espai on es produïen
els canvis que reflectien els nous camins que prenia la societat. A més, hi
havia la indústria i, per tant, la burgesia, que va ser clarament una de les
impulsores essencials de la renovació catalana. També senten preferència pels
paisatges domesticats, com els horts
i els jardins (locus amoenus).
Les vacances (1923), de Josep Aragay, recull l'esperit del Noucentisme: mediterranisme, arquitectura clàssica i popular, civilitat, refinament, tradició i modernitat, una natura humanitzada, i concòrdia entre el món urbà i el món rural.
Quant a la producció
del Noucentisme, es redueix la creació de determinats gèneres literaris; la poesia i l’assaig es tornen hegemònics, i arraconen la narrativa i el
teatre.
Diferències entre
Modernisme i Noucentisme:
MODERNISME
|
NOUCENTISME
|
-Gran llibertat formal: escriptura espontània,
sense ordre.
--Natura en estat pur. Temes de paisatge rural
i tradicionals per retrobar les arrels del poble català.
- Barreja de gèneres per unificar totes les
arts.
- Valor de l’individualisme
- Defensa de l’espontaneïtat.
|
- - Domini de l’ordre, la perfecció i la bellesa
formal.
- - Gust per allò que està relacionat amb
l’urbanisme. Preferència per horts domesticats i jardins.
- - Conreu de la poesia i de l’assaig.
- Potenciació de les institucions.
- Defensa de la intervenció cultural.
|
Eugeni d’Ors i Rovira
Vida
Va néixer a Barcelona
el 1881. Va ser l’ideòleg del moviment noucentista. Va estudiar Filosofia i
Lletres, però aviat es decantà per la literatura. Va utilitzar dos pseudònims,
Xènius i Octavi de Romeu. Va ser secretari general de l’Institut d’Estudis
Catalans.
Obra
Un dels gèneres que més
va conrear fou la glosa, article
breu de caire intel·lectual que publicava diàriament a La Veu de Catalunya, on
alliçonava els seus lectors. Tot i que
els temes tractats eren molt variats, l’objectiu sempre era el mateix: donar
una determinada visió del món. L’estil que va utilitzar va ser innovador, ja
que al costat d’un llenguatge elaborat, culte i refinat, ple d’arcaismes i
neologismes, hi havia un tractament enginyós i àgil del tema.
Totes aquestes glosses
van ser recollides en diversos volums. Els més prestigiosos són: La
Ben Plantada (1912), en què presenta la dona ideal, Teresa, com a
símbol dels valors del Noucentisme, capaç de transformar els indrets per on
passava; i Gualba, la de mil veus (1915), en què explica la història d’una
noia i el seu pare immersos en una natura, Gualba, com a gran protagonista.
Josep Carner i Puig-Oriol
Vida
Va néixer a Barcelona
el 1884 en una família d’intel·lectuals, fet que li va permetre entrar en
contacte amb el món de les lletres des de la infantesa. La passió per la
literatura se li va manifestar des de ben jovenet i als dotze anys va publicar
la seva primera poesia: L’Aureneta. Va entrar
a la universitat als catorze anys a estudià Dret i Filosofia i Lletres,
i hi va descobrir el catalanisme polític. Va treballar activament a l’Institut
d’Estudis Catalans. L’any 1921 va ingressar en la carrera diplomàtica i exercí
càrrecs a Gènova, Costa Rica Beirut, Brussel·les i París. L’any 1939, arran de
la repressió franquista, es va refugiar a Mèxic, on va exercir de professor
universitari i va col·laborar amb els intel·lectuals catalans que hi estaven
exiliats. Va morir a Brussel·les el
1970.
Obra
La seva obra es pot
dividir en dues etapes: la noucentista i la simbolista.
La primera etapa es
caracteritza perquè segueix els models estètics del Noucentisme i la seva obra
més destacada és Els fruits saborosos (1906), en què, en divuit poemes, fa un
recorregut per les diverses etapes de la vida de la persona –infantesa,
joventut, maduresa, vellesa- relacionant-la amb les fruites i les estacions de
l’any en què es donen. Aquesta obra el
va consolidar com un dels millors escriptors, “el príncep dels poetes”. Una
altra obra d’aquesta etapa és Auques i ventalls (1914).
En la segona etapa, la
simbolista, el poeta pren una posició més humana, i la seva obra adopta un aire
més existencial i filosòfic. Destaquen El cor quiet (1925) i Nabí ( 1941).
Carles Riba i Bracons
Vida
 |
| Carles Riba i Clementina Arderiu, a la terrassa de casa seva de Cadaqués. |
L’any 1912 va conèixer la poetessa Clementina Arderiu, amb qui es va casar quatre anys més tard.
Va exercir de professor
de Literatura a l’Escola de Bibliotecàries, de professor de Grec a la
Universitat Autònoma de Barcelona i de traductor a la Fundació Bernat Metge.
L’any 1932 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans, on va
col·laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana.
L’any 1939, arran de
l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Riba va exiliar-se a França,
d’on tornaria l’any 1943.
Va morir a Barcelona, el 1959, a causa d'una complicació postoperatòria.
Va morir a Barcelona, el 1959, a causa d'una complicació postoperatòria.
Obra
És un dels poetes més
rellevants de la postguerra i un dels escriptors més importants de la
literatura catalana del segle XX. Va destacar com a poeta, crític i traductor.
Va traduir clàssics com Homer, Èsquil i Virgili, i també escriptors del segle XX com Kafka,
Walter Scott, Allan Poe, Gògol i Kavafis.
Les seves primeres
obres tenen certa influència modernista i del poeta Joan Maragall, tot i que,
ben aviat, es va decantar per l’estètica noucentista; més endavant, per la
“poesia pura”, en què la perfecció formal i la nuesa del pensament prengueren
la iniciativa, i finalment, per una poesia més existencialista.
El primer llibre d’Estances
(1919) és una obra de temàtica amorosa i d’autoconeixement. En el segon llibre d’Estances
(1930) els poemes de la primera part tenen com a tema el destí, mentre que en
la segona part reprenen la temàtica amorosa.
La seva obra més
destacada és Elegies de Bierville (1942), escrita durant el seu exili a
Bierville, prop de París. A través de dotze poemes, impregnats de la mitologia
grega, allunyat de tot el que havia estat el seu món, el poeta inicia un viatge
interior de retorn a la seva pàtria, com Ulisses retornà a Ítaca; després, cap
a la mort, com ho féu Orfeu per recuperar la seva estimada Eurídice i,
finalment, renéixer i apropar-se a la poesia i a Déu.
Al llibre Del joc i del foc (1945) va introduir la
tanka, estrofa d’origen japonès de
cinc versos i trenta-una síl·labes (el primer i el tercer vers tenen cinc
síl·labes i els altres, set).
Salvatge cor (1952) és un llibre de sonets
molt humà, una reflexió basada en la seva pròpia experiència, en què analitza
la relació amorosa carnal i l’amor a Déu.
..................................................................................................................................................
Vocabulari:
Solidaritat Catalana (1906-1909): moviment unitari català que unia diversos grups nacionalistes catalans, carlins i republicans. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut (militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut i del diari La Veu de Catalunya.
Mancomunitat de Catalunya: entitat política catalana constituïda el 6 d'abril de l914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d'un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia.
Va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficiència, sanitat i la xarxa de biblioteques populars.
Enric Prat de la Riba en fou el primer president fins el 1917 . El substituí Josep Puig i Cadafalch fins que la Mancomunitat fou dissolta el 1925 pel general Primo de Rivera.
Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya: creada el 1915. L'Escola formava part del projecte de creació d'una xarxa de biblioteques populars que havia d'estendre's per tot Catalunya, i que responia a una aspiració reclamada durant anys. Eugeni d'Ors va preveure la creació d'una escola especial que formés el personal que havia de fer-se càrrec de les biblioteques i en va dissenyar el perfil professional. Eugeni d'Ors en fou director el primer director.
Fundació Bernat Metge: institució per a l'estudi dels clàssics grecs i llatins fundada el 1923 sota el patrocini de Francesc Cambó. A l'entorn de Carles Riba, que en va ser director, es va formar una escola de traductors de gran qualitat que ha incorporat al català més de 200 volums dels principals autors clàssics.
..................................................................................................................................................
Vocabulari:
Solidaritat Catalana (1906-1909): moviment unitari català que unia diversos grups nacionalistes catalans, carlins i republicans. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut (militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut i del diari La Veu de Catalunya.
Mancomunitat de Catalunya: entitat política catalana constituïda el 6 d'abril de l914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d'un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia.
Va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficiència, sanitat i la xarxa de biblioteques populars.
Enric Prat de la Riba en fou el primer president fins el 1917 . El substituí Josep Puig i Cadafalch fins que la Mancomunitat fou dissolta el 1925 pel general Primo de Rivera.
Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya: creada el 1915. L'Escola formava part del projecte de creació d'una xarxa de biblioteques populars que havia d'estendre's per tot Catalunya, i que responia a una aspiració reclamada durant anys. Eugeni d'Ors va preveure la creació d'una escola especial que formés el personal que havia de fer-se càrrec de les biblioteques i en va dissenyar el perfil professional. Eugeni d'Ors en fou director el primer director.
 |
| Aula de l'Escola de Bibliotecàries, 1916/17 |
Fundació Bernat Metge: institució per a l'estudi dels clàssics grecs i llatins fundada el 1923 sota el patrocini de Francesc Cambó. A l'entorn de Carles Riba, que en va ser director, es va formar una escola de traductors de gran qualitat que ha incorporat al català més de 200 volums dels principals autors clàssics.
..................................................................................................................................................
Tanka: Infant refugiat adormit
Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.
Carles Riba
..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................
Aglae i les taronges
Aglae, sota un
bell taronger deturada,
al lluny sent les
germanes, com ocellada al vent.
I ja no va a
l’encalç per l’herba i la rosada,
i té la cara pàl·lida
d’un gran defalliment.
Ella dansava i
reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la
fressa, joiosa de la llum.
I ja de l’hort
s’amaga per les desertes vies
I encara es fa
més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les
taronges, i en cull i se n’emporta;
la set, de sols
mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit
i acluca els ulls com una morta
i del cabell
afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja
refeta, es bressa en l’esperança;
amb un sospir
molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar
l’infant que ja s’atansa,
batec tan avinent
i tan inconegut.
I veu la piadosa
taronja que fou bella,
I jeu abandonada
al rec vora l’espill.
De la muller la
sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda
i lassa per la frescor del fill.
Josep Carner, Els fruits saborosos
1. Vocabulari. Busca el
significat de les paraules següents:
Aglae
deturada
encalç
altiva
es bressa
solleva
avinent
rec
espill
transpareix
lassa
3. A quin llibre pertany? Què en
podem dir?
4. Quines característiques de la
poesia noucentista hi trobem?
.....................................................................................................................................................
Poema II de les Elegies de Bierville
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei del mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles Riba, Elegies de Bierville (1942)
+ Consulta el significat de elegia i explica'l.
+ Justifica per què el poema és una elegia.
+ Busca en una enciclopèdia o a Internet què és Súnion.
+ Quina descripció fa el poeta de Súnion? Coincideix amb la real?
+ Què simbolitza el temple per al poeta?
+ Per a qui serveix de guia el temple?
.....................................................................................................................................................
Poema II de les Elegies de Bierville
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei del mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles Riba, Elegies de Bierville (1942)
+ Consulta el significat de elegia i explica'l.
+ Justifica per què el poema és una elegia.
+ Busca en una enciclopèdia o a Internet què és Súnion.
+ Quina descripció fa el poeta de Súnion? Coincideix amb la real?
+ Què simbolitza el temple per al poeta?
+ Per a qui serveix de guia el temple?
